EL PARE LLUÍS FULLANA

En 1890 professà com a franciscà. Fon professor de francés en els coleges franciscans de Benissa i Ontinyent, i inicià els seus estudis comparats en les llengues romàniques. En 1928 ingresà en la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola com expert en la llengua valenciana. Entre les seues obres destaquen:

• "Morfología del verbo en la lengua valenciana" (1905).
• "Característiques catalanes a Valéncia" (1907).
• "Ullada general sobre la morfologia valenciana" (1915).
• "Gramàtica elemental de la llengua valenciana" (1915).
• "Vocabulari ortogràfic valencià - castellà" (1921).
• "Temes pràctics per l'ensenyança de la llengua valenciana" (1926).

Fundà el convent dels franciscans de Sant Llorenç i va ser superior de la seua comunitat, elegint-lo els franciscans Ministre Provincial de Valéncia, per quatre vegades. El Cardenal Aguirre el va elegir com companyer i conseller seu en el Congrés Eucarístic de Madrit.

També la Casa Real posa la seua confiança en ell com home d'Iglésia, elegint-lo la Reina Maria Cristina, com confessor seu; i el Príncip de Saboya també el cridà com companyer en un viage a París.

El discurs del R. P. Fullana versà sobre L'Evolució del Verp en la Llengua Valenciana. Començà enaltient la determinació del gobern i de la Real Acadèmia Espanyola de reclamar l'intervenció de les llengües regionals en els treballs que en esta es realisen. Va expondre a continuació l'orige del valencià i de les demés llengües romàniques i entrà de ple en el tema del seu discurs resenyant els elements formatius de la flexió verbal que classificà en essencials i accidentals, deguent incloure's entre els primers : arraïl, tema, desinencies personals i característiques temporals. Va fer un estudi a banda de l'evolució de cadascú de tals elements establint atinades comparacions en atres llengües romàniques, i estudià després en detenció els verps irregulares de cadascú dels temes en a, en i, en u, i en consonant.

Constituix el discurs del P. Fullana un consciensut estudi de la formació de los verps en nostra llengua i en ell trobem, admirablement raonada, l'explicació de molts fenómens que en ella han anant presentant-se en el transcurs dels sigles.

El periòdic "La Nación" comentà en referència al discurs: «El discurs, que va constituir un verdader alardo de coneiximents gramaticals i llingüístics en general, causà gratíssima impressió en l'auditori».

Entre els molts homenages que rebé, caben destacar:

• Nominat Fill Adoptiu de Cocentaina el 21 de Juliol de 1920.
• Nominat Fill Predilecte de Benimarfull el 22 de Maig de 1927.
• Se li va erigir un monument en els Jardins del Real de Valéncia el 12 de novembre de 1978, i en setiembre de 1996 fon nominat Fill Adoptiu de Valéncia.
• En Benimarfull, hi ha una placa commemorativa en sa casa natal i l'associació LO RAT PENAT li dedicà una atra en el 50 aniversari de la seua mort.

Fent click damunt del quadro del Pare Fullana pots descarregar-te la resenya biogràfica sobre el mateix, motiu del discurs de Fra J. Benjamí Agulló i Pascual en Lo Rat Penat.